Compartir la pròpia mirada i que, l’altra persona experimenti  la sensació de mirar amb uns ulls que no son els seus. Aquesta es la idea que Joan Porredon te de la fotografia. Tot i que la seva vocació era la imatge en moviment,  Porredon ha fet d’aquesta disciplina artística una manera de viure.

Que “la música no te fronteres” es quelcom que tots compartim. Però, sabem per exemple a quin gènere musical pertany La Raspa?. Doncs es un estil procedent del tròpic, concretament de Colòmbia. Si en voleu saber mes a qui teniu el cicle Diver-sons de la Fundació La caixa, un espai per apropar-nos a cultures de diferents països a traves de les seves músiques.

Per a Leandre Cristòfol una de les missions de l’escultura era l’animació de l’espai. Potser per això, el moviment com a concepte es sempre present en l’obra del genial lleidatà. El museu Morera ens convida a veure una selecció de 80 obres d’aquest escultor en el centenari del seu naixement.

Des de una mirada poètica i molt personal, Xavi Pinyol, al capdavant de la banda Bo-Bo , ha composat tots els temes del  seu darrer disc Supernada. Lletres i melodies molt cuidades i la màgia d’un artista que podeu conèixer al Catarsi.

El paper tradicional assignat a les fotografies ha estat el de representar el món com si es tractés de documents. Tanmateix, alguns fotògrafs com Duane Michals han demostrat que la fotografia també pot crear les seves pròpies realitats.  El mon vist a traves de la fotografia es la proposta de la setmana de la Fundació La Caixa. Us proposem un viatge pel temps, per mirar i entendre la fotografia que s’ha fet al llarg de la història.

L’Institut d’Estudis Catalans va iniciar el seu periple fa cent anys amb l’intenció de realitzar una tasca científica, editorial, de difusió del coneixement i d’assessorament en tots els camps del saber; començant per la llengua catalana. Ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs ens mostra a traves d’una exposició l’impuls que aquesta institució va donar al nostre be mes preciat; la cultura.

El seu darrer treball ha estat amb Andy Garcia, Laia Cabrera es una artista multimèdia que viu a Nova York i a la que no li agrada repetir esquemes. Li fascina el llenguatge audiovisual, per això dona tanta importància a la forma com al contingut en els seus projectes. Aquesta lleidatà dirigeix un programa d’actualitat a la televisió publica de la ciutat dels gratacels.

La música ha servit i serveix per expressar els sentiments mes bàsics de l’esser humà. Cants de llibertat, de dolor, de patiment, de nostàlgia o d’alegria. També ha estat en moltes ocasions un element d’identitat d’un poble o una manera de relacionar-se amb els Deus. Els Cants de l’Anima es un cicle de la Fundació La caixa que pretén acostar el públic lleidatà a les diferents tradicions musicals que reflexen el mes profund dels sentiments.

En els darrers anys, la NASA i l’Agència Espacial Europea han protagonitzat diferents missions al planeta Mart com a objectiu preferent. Missions que, han aconseguit imatges espectaculars i que ens mostren un planeta rocós i desèrtic, però també insinuen que en el passat Mart va ser molt similar a la Terra. Fins a quin punt ambdós planetes són semblants o diferents?  Podem descobrir-ho a traves de l’exposició Mart-Terra. Una Anatomia comparada de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” .

L’únic instrument del mon que es “toca sense tocar-se” es diu Theremin. Va nàixer públicament l’any 1920 i es un dels primers instruments electrònics de la historia. A Catalunya nomes tres persones dominen aquest instrument un d’ells es Victor Estrada, us en deixem un tast.

Partint de pintures reals, Adolf Guinovart, realitza obres d’art per ordinador. El seu objectiu es apropar el mon tecnològic a les arts.

S’han plantejat mai com serà la ciutat de Lleida d’aqui a 1000 anys?. I ha algú que si que ho fet, el fotògraf David de Val ens presenta Lleida3008. Una visió futurista, fantasiosa i també dramàtica de la capital de Ponent.

El cicle Intervencions al vestíbul de La Caixa apropa a Lleida la instal·lació “Deconstruint Ossama” del fotògraf Joan Fontcuberta. Es posa a la pell de Bin Laden i fins i tot crea un mitjà de comunicació fins al punt  qu l’espectador dubta de qui és el terrorista i qui és Fontcuberta. És un dels darrers treballs d’aquest artista que es considera “un falsifcador de la realitat”. La seva intenció és forçar una reflexió sobre el fet que les “imatges que veiem també poden ser una manipulació del món”. El director de cinema Jaume Balagueró va venir a la Universitat de Lleida. Allí ens va confessar que no creu en fantasmes. I mira que les seves pel·lícules estan plenes d’éssers sobrenaturals. En el fons, li agradaria que algú li demostrés que existeixen. Segur que li demanaria que protagonitzés la seva propera pel·lícula, o la seva nova sèrie. Per cert, està enganxadíssim a Lost, com la majoria dels mortals!!! Per últim, ens apropem a La Panera per descobrir l’esperit creatiu de les noves generacions a la 6a Biennal d’Art Leandre Cristòfol. El col·lectiu Basurama, Pauline Fondevila i Ignacio Uriarte ens parlen no només de la seva obra, sinó també de com veuen les peces i la filosofia d’alguns dels altres artistes que exposen a la mostra. La Biennal la podeu visitar fins el proper 22 de juny. La propera setmana, més Catarsi.

Hi ha qui considera la dansa com una de les germanetes pobres de les arts escèniques. La Núria Selvas, alma mater de la companyia Sotovocce, demostra que, ben al contrari, és una disciplina capaç de fer-te sentir una muntanya russa d’emocions en un moment. Amb la seva germana Elisenda van iniciar l’aventura de Sotovocce fa pocs anys i ja han creat tres espectacles. El seu mirall és Marta Carrasco i el seu contrapunt el ballarí Òscar Campo, un dels pocs nois de Lleida que s’atreveixen a fer dansa. La novetat és que a partir d’aquest programa La Fundació La Caixa comença a col·laborar setmanalment amb Catarsi. Això vol dir que en cada una de les edicions us presentarem una de les moltíssimes propostes culturals i creatives que ofereix l’obra social de l’entitat bancària. Vam començar amb algú que realment està donant molt que parlar, sobretot a Internet on té grans adeptes: Estanislau Verdet i la seva aposta pel lletgisme. Aquest cantant, alter ego de Pau Vallvé, va presentar a Lleida el disc Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest dins del cicle Spaisonor de la Caixa, un apartat dedicat a la dansa, la música, el vídeo, els DJ, la poesía, l’art visual i la tecnologia. I el nostre dissenyador més internacional, estimat per les actrius de Hollywood, colorista, imitat, glamourós arriba directament de l’exclusiu Manhattan, a Nova York, i es queda bocabadat… amb la Seu Vella!. Aquest monument fantàstic al que la meitat dels lleidatans no fan cas va ser capaç de trencar els esquemes de Custo Dalmau, el creador de la firma Custo Barcelona. I si no, ja veureu com d’aquí a unes setmanes se’n tornarà a parlar… Per últim, l’artista Marina Núñez, que amb l’exposició Portes obscures a La Panera va exposar tot el seu univers creatiu, s’atreveix a dir el que molts penseu: tots estem una mica bojos… només es qüestió de grau. A veure si n’esteu prou com per continuar veient Catarsi. La millor bogeria que podríeu fer.

El pintor Gabriel Pérez ens va confessar que tots els personatges dels seus quadres, d’una manera o altra, són el seu alter ego, que les dones per ell són un misteri (per qui no? forma part del seu encant…) per això li encanta pintar-les! i ens va recordar que si el mar està tan present en les seves obres és perquè li recorden les seves vacances infantils. La Marie Reig va venir de Berlin per presentar amb el col·lectiu ZZZ les Om Video Capsules a la paret exterior de la Fundació Ferreruela Sanfeliu. Aquesta lleidatana i la seva colla asidus a La Casa de la Bomba proposen mirar el món des d’una altra perspectiva, una mirada que la Fundació va voler compartir generosament amb tota la ciutat. No és casual que el segon pilar de l’entitat sigui la cultura. La Glòria Rico desvela que ràpidament es van sentir atrets per una proposta que s’encabia perfectament dins de la seva filosofia d’impulsar artistes joves de Lleida amb moltes coses per dir. L’encant, l’empatia i l’humor el posa l’actor Sergi López. Va participar a la Mostra de Cinema Llatinaoamericà, moment en què va accedir a parlar una estona amb nosaltres. Amb ell no es fa realitat allò de que “les estrelles són inaccessibles”. Tot el contrari. De la mateixa manera que quan somriu s’esvaeix tota l’ombra de qualsevols dels molts malvats que ha interpretat (el capitán Vidal de El laberinto del fauno és el darrer, però potser no el pitjor) quan parla deixa descobrir que té els mateixos vicis que la majoria dels mortals. Aquells que no donen el glamour que s’atribueix al cinema, precisament!. Per últim, l’exposició L’art del Tibet, de la Fundació La Caixa, apropa el visitant a una cultura mil·lenària.  Anem a conèixer una miqueta més què passa a Lleida?

Aquesta vegada van entrar en catarsi amb nosaltres el jove de Mollerussa Marc Marzenit, l’actriu Emma Suárez i el pianista Bruce Barth. El nou gurú de la música electrònica, que als seus 25 anys ja ha estat escollit per la revista Go Mag com a millor productor del 2007, té molt clar que no vol que les seves sessins siguin superficials, sinó que cada nit es disposa a deixar empremta entre el seu públic. L’actriu Emma Suárez ens va explicar el poc que li costa passar vergonya i posar-se vermella, l’endemà de rebre un dels homenatges de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida. El pianista i compositor nord-americà Bruce Barth va parlar per a Catarsi just abans de presentar a l’Auditori el DVD Live at Cafè del Teatre i la cançó que ha dedicat a la ciutat, Afternoon in Lleida. Tot un exemple que la ciutat pot traspassar fronteres i ser font d’inspiració per algú acostumat als carrers i l’ambient artístic de Nova York. L’exposició Ausencias del fotògraf Gustavo Germano –que va estrenar la renovada sala Monsuar de l’IEI– i els desapareguts a la zona d’Entre Rios durant la repressió argentina van posar punt final al segon programa. Un cop de puny a les entranyes però sobretot, una nota d’optimisme: malgrat tot, la societat supera el trauma i ara, trenta anys després, queda clar que tira endavant. La propera setmana més Catarsi amb el pintor Gabriel Pérez, el col·lectiu lleidatà ZZZ arribat desde Berlin de la mà de la Fundació Ferreruela Sanfeliu i l’actor Sergi López. L’exposició L’art del Tibet que es pot veure a La Caixa tancarà el programa mentre ens endinsem en una cultura mil·lenària. Ens acompanyareu?