Catarsi PGM#11

10 07 2008

Compartir la pròpia mirada i que, l’altra persona experimenti  la sensació de mirar amb uns ulls que no son els seus. Aquesta es la idea que Joan Porredon te de la fotografia. Tot i que la seva vocació era la imatge en moviment,  Porredon ha fet d’aquesta disciplina artística una manera de viure.

Que “la música no te fronteres” es quelcom que tots compartim. Però, sabem per exemple a quin gènere musical pertany La Raspa?. Doncs es un estil procedent del tròpic, concretament de Colòmbia. Si en voleu saber mes a qui teniu el cicle Diver-sons de la Fundació La caixa, un espai per apropar-nos a cultures de diferents països a traves de les seves músiques.

Per a Leandre Cristòfol una de les missions de l’escultura era l’animació de l’espai. Potser per això, el moviment com a concepte es sempre present en l’obra del genial lleidatà. El museu Morera ens convida a veure una selecció de 80 obres d’aquest escultor en el centenari del seu naixement.





Catarsi PGM#10

25 06 2008

Des de una mirada poètica i molt personal, Xavi Pinyol, al capdavant de la banda Bo-Bo , ha composat tots els temes del  seu darrer disc Supernada. Lletres i melodies molt cuidades i la màgia d’un artista que podeu conèixer al Catarsi.

El paper tradicional assignat a les fotografies ha estat el de representar el món com si es tractés de documents. Tanmateix, alguns fotògrafs com Duane Michals han demostrat que la fotografia també pot crear les seves pròpies realitats.  El mon vist a traves de la fotografia es la proposta de la setmana de la Fundació La Caixa. Us proposem un viatge pel temps, per mirar i entendre la fotografia que s’ha fet al llarg de la història.

L’Institut d’Estudis Catalans va iniciar el seu periple fa cent anys amb l’intenció de realitzar una tasca científica, editorial, de difusió del coneixement i d’assessorament en tots els camps del saber; començant per la llengua catalana. Ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs ens mostra a traves d’una exposició l’impuls que aquesta institució va donar al nostre be mes preciat; la cultura.





Catarsi PGM#09

25 06 2008

El seu darrer treball ha estat amb Andy Garcia, Laia Cabrera es una artista multimèdia que viu a Nova York i a la que no li agrada repetir esquemes. Li fascina el llenguatge audiovisual, per això dona tanta importància a la forma com al contingut en els seus projectes. Aquesta lleidatà dirigeix un programa d’actualitat a la televisió publica de la ciutat dels gratacels.

La música ha servit i serveix per expressar els sentiments mes bàsics de l’esser humà. Cants de llibertat, de dolor, de patiment, de nostàlgia o d’alegria. També ha estat en moltes ocasions un element d’identitat d’un poble o una manera de relacionar-se amb els Deus. Els Cants de l’Anima es un cicle de la Fundació La caixa que pretén acostar el públic lleidatà a les diferents tradicions musicals que reflexen el mes profund dels sentiments.

En els darrers anys, la NASA i l’Agència Espacial Europea han protagonitzat diferents missions al planeta Mart com a objectiu preferent. Missions que, han aconseguit imatges espectaculars i que ens mostren un planeta rocós i desèrtic, però també insinuen que en el passat Mart va ser molt similar a la Terra. Fins a quin punt ambdós planetes són semblants o diferents?  Podem descobrir-ho a traves de l’exposició Mart-Terra. Una Anatomia comparada de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” .





Catarsi PGM#08

3 06 2008

L’únic instrument del mon que es “toca sense tocar-se” es diu Theremin. Va nàixer públicament l’any 1920 i es un dels primers instruments electrònics de la historia. A Catalunya nomes tres persones dominen aquest instrument un d’ells es Victor Estrada, us en deixem un tast.

Partint de pintures reals, Adolf Guinovart, realitza obres d’art per ordinador. El seu objectiu es apropar el mon tecnològic a les arts.

S’han plantejat mai com serà la ciutat de Lleida d’aqui a 1000 anys?. I ha algú que si que ho fet, el fotògraf David de Val ens presenta Lleida3008. Una visió futurista, fantasiosa i també dramàtica de la capital de Ponent.





Catarsi PGM#07

3 06 2008

Electrònica, indie i música d’arrel negra són alguns dels estils que buscava el Mollerussa Elèctric Motel. Un festival que pretén posar Mollerussa al centre de l’escena musical del país. Noms com Sr. Chinarro o Justin Robertson van compartir cartells amb músics locals com Hewell o Jack Reymond o altres grups catalans com Facto Delafé. Com diuen els organitzadors, el mateixos que editen la revista Revers, no cal anar a Londres o a Nova York per submergir-te a l’escena underground. Si Tàrrega es converteix cada any en la capital del teatre, Mollerussa pot transformar-se en la ciutat de la música de culte, diuen ells. Per què no? L’espai que setmanalment ofereix la Fundació La Caixa ens transporta aquesta setmana als sons de Vicent Fibla. El cicle Espai Sonor va apropar a Lleida aquest imprescindible de qualsevol chill out amb pretensions de ser recordat. A Lleida va presentar el seu tercer treball, Liants, una mica més pop que els anteriors, encara que sense perdre ni un punt la seva arrel electrònica i experimental, que va donar a conèixer l’any 2000 amb el seu primer CD. El músic de Sant Carles de la Ràpita, que ha actuat des de Tòkio fins a Tel Aviv, va oferir un concert en directe acompanyat de les visuals de Randomhead. Finalment, l’exposició d’aquesta setmana ens arriba des de l’Espai Cavallers 31-33. Fotògrafs de Lleida capten amb l’objectiu de la seva càmera la imatge que ells tenen de Lleida. Són Antonio Benavente, Toni Boldú, Jordi Clariana, Edgar Dos Santos, Santi Iglesias, Xavier Goñi, Llorenç Melgosa, Emili Morreres, Jordi V. Pou, Llorenç Rosanes i Oriol Rosell. D’aquesta manera emulen aquella insòlita proposta que el 1981va dur a terme el prestigiós fotògraf Raymond Depardon (Magnum) per al diari francès Liberation. Depardon es va traslladar a Nova York i durant dos mesos el diari reservava un espai per a una fotografia seva, diàriament, que es completava amb un petit text a mode de postal. Ja ho veieu, perquè després digueu que Lleida i Nova York no tenen res a veure.





Catarsi PGM#06

2 06 2008

L’actor Ramon Molins ha convertit Zum Zum en un referent a Lleida, però a més a més, ha traspassat fronteres. Podríem dir que Itàlia ha passat a ser gairebé la segona residència d’aquesta companyia de teatre amb un estil propi, intel·ligent i divertit, com li agrada dir al seu director. Un home de teatre que, per altra banda, ja ha fet els seus debuts a la televisió, on entre altres sèries ha intervingut a Lo Cartanyà. I el cinema, també l’ha tastat: va ser un dels protagonistes de la pel·lícula lleidatana Hay cosas que no sólo pasan en Nueva York. En aquest programa, la secció que cada setmana ens ofereix La Caixa, ens apropa a la dansa. Ho va a través del cicle Canal Visual. Noms com Maria Muñoz , Steve Paxton protagonitzen audiovisuals en què la dansa estableix un diàleg amb el públic. Entre tots ells, una perla: la primera peça enregistrada de William Forsythe. Un luxé per als sentits. I per últim, Maite Villafranca converteix la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs en un espai per revisitar les Basses d’Alpicat. L’exposició Basses rememora el paisatge usat i recordat per convertirlo pràcticament en patrimoni històric a través de l’art i la visió d’aquesta creadora.





Catarsi PGM#05

20 05 2008

Aquí deixo el programa catarsi emés el dia 12 de maig del 2008…

El cicle Intervencions al vestíbul de La Caixa apropa a Lleida la instal·lació “Deconstruint Ossama” del fotògraf Joan Fontcuberta. Es posa a la pell de Bin Laden i fins i tot crea un mitjà de comunicació fins al punt  qu l’espectador dubta de qui és el terrorista i qui és Fontcuberta. És un dels darrers treballs d’aquest artista que es considera “un falsifcador de la realitat”. La seva intenció és forçar una reflexió sobre el fet que les “imatges que veiem també poden ser una manipulació del món”. El director de cinema Jaume Balagueró va venir a la Universitat de Lleida. Allí ens va confessar que no creu en fantasmes. I mira que les seves pel·lícules estan plenes d’éssers sobrenaturals. En el fons, li agradaria que algú li demostrés que existeixen. Segur que li demanaria que protagonitzés la seva propera pel·lícula, o la seva nova sèrie. Per cert, està enganxadíssim a Lost, com la majoria dels mortals!!! Per últim, ens apropem a La Panera per descobrir l’esperit creatiu de les noves generacions a la 6a Biennal d’Art Leandre Cristòfol. El col·lectiu Basurama, Pauline Fondevila i Ignacio Uriarte ens parlen no només de la seva obra, sinó també de com veuen les peces i la filosofia d’alguns dels altres artistes que exposen a la mostra. La Biennal la podeu visitar fins el proper 22 de juny. La propera setmana, més Catarsi.